Moros i cristians en la tradició figurativa i performativa siciliana

Abstract

Este estudi analitza, mitjancant un enfocament historic-antropologic i comparatiu, l’oposicio simbolica entre moros i cristians en la cultura siciliana, entesa esta com una dicotomia historica, ideologica i ritual que estructura multiples expressions figuratives i performatives. La polaritat moro/crisitana, hereva del conflicte Orient-Occident, s’ha consolidat al llarg de segles mitjancant processos de mitificacio i es manifesta en practiques populars vinculades a la memoria de les incursions corsaries, l’epica cavalleresca i l’afirmacio de l’orde cristia. L’objectiu es examinar com esta oposicio es representa, reinterpreta i transmet en diferents contextos festius, teatrals i artistics de Sicilia. Els resultats mostren que l’oposicio moro/cristiana funciona com un dispositiu simbolic flexible, articulat mitjancant parells polars com be/mal, civilitzacio/barbarie i interior/exterior. En festes i rituals sicilians, la victoria cristiana es representa sovint com a resultat d’una intervencio divina, mentres que en el teatre de titelles, els personatges moros oscil・len entre figures demonitzades i models nobles susceptibles de redempcio mitjancant el baptisme. La iconografia, d’altra banda, distingix als uns i els altres principalment per indumentaria, armament i posicio escenica, mes que pel seu origen etnic. Estes representacions han servit, en multiples ocasions, per a reforcar identitats collectives i normes morals compartides.